NIT DE LA POESIA 25 DE MAIG

LAS MIGAS, DIMARTS 24 DE MAIG

http://www.lasmigas.com/

El XIIIè Festival de Poesia de la Mediterrània ja arriba la setmana que ve amb el seu plat fort, la Nit de la Poesia del dimecres 25. I ja tenim a un dels seus principals protagonistes a l'illa, el poeta haitià James Noël. 

Hem volgut aprofitar la seva estada per oferir-vos avui un recital a càrrec seu a la Casa Museu Llorenç Villalonga. Per commemorar el Dia Internacional dels Museus, James Noël ens ofrenarà amb versos que donen la seva particular visió del succeït a Haití com a conseqüència del terratrèmol del 12 de gener de 2010. El lema d'aquest any és "Museus i memòria" i a la Casa Museu volem fer memòria, no volem oblidar i volem seguir donant el nostre suport a la reconstrucció d'aquest país.

També podreu gaudir d'una visita guiada a Can Sabater a càrrec de la historiadora Aina Pasqual.

Lloc: Casa Museu Llorenç Villalonga (C/ Bonaire, 25, Binissalem)

Hora: 19h

Activitat gratuïta

Hi haurà degustació de vi

GERARD VERGÉS

Gerard Vergés
Tortosa, 1931


Pertany a una saga de farmacèutics: l'avi i el pare i dos fills. Es llicencia a la Universitat de Barcelona i desrpés fa doctorat a la càtedra de Fisiologia. Actualment és membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i ha fundat una empresa de reactiu per a química clínica. A més d'altres distincions, el 1997 va obtenir la Creu de Sant Jordi.
Com a prosista ha publicat El pintor tortosí Antoni Casanova (1952), Tretze biografies imperfectes (1986 i 1993, Premi Josep Pla 1985), Barques i fogons (1990), Eors i art (1991, Premi Josep Vallverdú) i Alfabet per a adults (2009).
Ha publicat els poemaris L'ombra rogenca de la lloba (1981 i 1993, Premi Carles Riba 1981), Long play per a una ànima trista (1986), Lliri entre cards (1988) i La insostenible lleugeresa del vers (2002).
També cal esmentar la traducció de Tots els sonets de Shakespeare (1993 i 2001) i la versió espanyola dels 4 poemaris de Vergés per Ramon García Mateos sota el títol La raíz de la mandrágora (2005).

JAMES NOËL

James Noël
Hinche, Haití, 1978

James Noël és una veu singular de la literatura contemporània. Ha publicat diversoso llibres de poesia i participa en festivals d'arreu del m´çon on comparteix els seus "mots tallats per esberlar". La veu de James Noël s'acobla perfectament als seus propis textos, tot i que moltes vegades també els llegeixen altres lectors i intèrprets reconeguts, com ara Pierre Brisson, Woody Saint Louis o Arthur H.

Per completar aquest retrat, esmentem que James Noël ha col·laborat en revistes com ara Point- Barre, Casa de las Américas, La Soeur de l'ange, Exit, Europe o Défense de la langue françoise, entre d'altres. Figura en l'antologia L'Année poétique 2008 (Seghers), en els 144 poètes autour du monde (Seghers, 2009) i en l'antologia Nous, La Multitude (Le Temps Des Cerises, 2011). Així mateix, ha rebut molts guardons, com ara el premi Fètkann (Mémoire du Sud et de L'Humanité 2008) i una beca del consell regional d'Île-de-France, l'any 2009.

Entre un himne compromès a l'amor i una ira tempestuosa, sorgeix de la seva poesia "la metàfora assassina", com li agrada anomenar-la.

La poesia: el meu plat volador

No m'agrada escriure. Fada coqueteria o fatuïtat desviada. Tant se me'n fot el que puguin dir. Escriure avui dia em sembla una deixadesa, una manera covarda de deixar-ho córrer -manera de viure o de morir sense fer sorroll. S'escriu per no despertar, per no molestar el veí. En canvi, la finalitat última del poeta és la de despertar, de poder mantenir-se en la línia de tir, per tal de fer foc i projectar una aurèola d'ombra o de llum en una cosa o en algú. Un poeta és algú que busca un home...o una dona.

La terra no roda bé. D'aquí ve la urgència d'una poesia que s'adreci als germans humans demanant-los que siguin conscients i solidaris davant dels perills de mort, de fams, i altres càncers que ens amenacen. La poesia, no la que provoca rialletes als salons, sinó, és clar, la que sacseja, la que provoca sismes en l'ésser, aquesta poesia pot millorar la vida.

Els meus flaixos poètics, allunyats de qualsevol histèria, són l'expressió d'un atac de nervis controlat. Exorcisme íntim, com Víctor Hugo quan invoca Léopoldine en una taula giratòria. Escric per tenir notícies meves, convocar-me en un girar d'ulls. I també contestar cada vegada, com per equivocació, els cants de cigne de la meva terra malalta! La poesia em permet anar-me'n, anar-me'n sense fugir de mi mateix.

(De Des poings chauffés à blanc, Éditions Bruno Doucey, 2010)

Traduccions del francès al  català: Annie Bats

RHODAH MASHAVAVE

Rhodah Mashavave

Harare, Zimbabwe, 1979

Periodista, majoritàriament en llengua anglesa, guanyadora del premi per a joves periodistes de Zimbabwe, que li fou atorgat quan portava tres mesos treballant al The Daily News. Compta amb deu anys d'experiència en mitjans de comunicació de grups diferents (The Financial Gazette, The Daily News, The Standard, etc.). Ha estat Portaveu de Premsa i Relacions Públiques del Movement for Democratic Change (MDC), principal partit de l'oposició, i destaca la seva tasca a la WIPSU (unitat de Suport a les Dones que es dediquen a la Política).

El seu suport no violent a aquests moviments li comportà la persecució per part del règim de Robert Mugabe i l'empresonament el 2002 i, també, el 2003. És una apassionada de la política, la democràcia, els drets humans, els drets de la dona, les qüestions africanes i ho ha continuat essent malgrat haver hagut de fugir el 2005 de Zimbabwe, a causa de la vulneració continuada de la llibertat d'expressió i de la repressió a què s'ha vist sotmesa.

A l'exili, ha continuat els seus estudis i la seva carrera professional. Compromesa en la recerca sobre dones immigrants i sobre la situació de les periodiste a Zimbabwe, els temes que li interessen per damunt de tot són els que tenen a veure amb aspectes socials, quasi sempre referit a les dones. 

Rhodah Mashavave ha viscut a la ciutat alemanya de Darmstadt (2005-2007) i a la ciutat italiana de Grosseto (2007-2009), en el marc del programa de la xarxa de ciutats refugi ICORN. Des del mes d'octubre de 2009, Rhodah Mashavave viu i escriu a Palma, on continua la seva tasca periodística en mitjans digitals del seu país d'origen i en prensa local de Mallorca. actualment, col·labora al Majorca Daily Bulletin i, esporàdicament, al Diari de Balears.

Rhodah Mashavave és la primera escriptora que Palma acull dins el Programa Escriptor acollit del PEN Català, programa que s'inscriu en la xarxa Internacional de Ciutats Refugi (ICORN) i rep el suport de l'Ajuntament de Palma a través de les Àrees de Benestar Socials i de Cultura.

RICARD MARTÍNEZ PINYOL

Ricard Martínez Pinyol
Tortosa, 1959

Gravador i professor d'educació plàstica i visual, ha combinat la feina d'estampació amb la creació i n'ha deixat testimoni en diferents exposicions i premis d'obra gràfica original fins l'any 2000.

En l'intent de conciliar art i paraula realitzà en edició privada els llibres d'artista Espais (1995), de fotografia i poesia, i Interval (1996), de poesia i gravat. Aquest darrer va rebre un dels premis d'ajuda a la creació que concedeix la Fundació Pilar i Joan Miró.

Els darrers anys s'ha dedicat més intensament a escriure. En la seva poètica s'interrelacionen el pensament i la musicalitat de la paraula amb una curosa recerca de la plasticitat en les imatges.

Ha publicat els llibres de poesia Les aigües secretes, (Palma: Editorial Moll, 1997), Abelles i Oblit, (Palma: Lleonard Muntaner, 2006), La verdor i l'absent, (Lleida: Pagès Editors, 2008), i La inspiració i el cadàver, (Palma, Editorial Moll, 2011), que ha estat Premi Mallorca de Poesia 2010.

...d'improvís m'apropo a la nou de l'ésser. Aprenc a connectar,..

Escolto el degotís de la vida, el bufit de les imatges damunt l'aigua...

En el text les imatges són sons que floreixen o es corglacen, llocs o idees que s'emmirallen dins d'un espill, degoten, s'arraïmen o es moren.

(fragments de  La inspiració i el cadàver)