ANDRÍI ANTONOVSKYI

Andríi Antonovskyi

Khmelnytskyi, Ucrïna, 1973

es cou a altes temperatures (a suc propi? al forn de pa? al reactor d'una central nuclear?) i està constantment/atzarosament a punt d'esclatar/petar/rebentar amb crits ferotges d'un salvatge/cosac/poeta lampistèric. àcids fonemes s'aparellen amb morfemes autodestructius a la gola estanyada enmig de processos bioquímics al laboratori clandestí d'ultraliteratura pòst(h)uma. és altament contagiós principalment via BOCAABOCA1, i nociu, tant per a l'aparell auditiu com per al digestiu. es classifica com un bioperill. posseeix tres o més llengües sovint cobertes de pells/pues/espines/nafres o altres artefactes de destr(u/a)cció massiva. malgrat les petites fugues de putrefaccions de floridura lírica és bucòlic urbà al bocatruculent antre de carrerons i clavegueram. pornogràfic, luciferí, agre i aspre producte de l'imperi del mal de l'altra banda del teló d'acer transgalàctic... el ciborgs ens respiren al clatell, o què?

o...

els poemes mixtura plens de textura, d'idees musicals en un àmbit de plom esberlat. el ciberespai de la realitat quotidiana extreta del seu context aclaparador per convertir-ho en un esclat d'aire dins el nostres caps. el poeta modern amb solucions i estètica pop postindustrials, continua contradictòriament la tradició de les avantguardes històriques de trencar amb la tradició. poesia de cartró i polietilè reciclat com a quinta essència, com a ànecs de goma inflats de falòrnies/butllefes. 

andríi antonovskyi (ucraïna, forat negre de l'espai)

1patracol editat per la indústria siderúrgica casolana farcit de cabrioles fonovisuals fora de to.