Mohamed Achaari

Mohamed Achaari 
Bumandra, Zarhun, Marroc, 1951


Va començar a escriure poesia als anys setanta. Ha publicat onze poemaris, dues novel·les, un llibre de contes i nombrosos articles. S'ha dedicat al periodisme i a l'acció política, sindical i cultural i va ocupar diversos llocs de responsabilitat com a delegat i ministre del govern d'alternança el 1998. De la seva vida a Rabat, on va arribar als anys setanta, diu:

"Quan vaig arribar a Rabat [...] em vaig adonar que podia crear-me una ciutat jo sol. Vaig anar dibuixant un mapa que va començar en un barri pobre, del qual tracta el meu poema "Habitació d'estudiants", i va acabar a Agdal (el barri dels jardins), que vaig descriure al poema "Un llit per a una espiga solitària". Entre aquests dos barris he viscut les meves petites batalles en el món de la política, de la poesia, del periodisme i del descobriment de la vida [...]. Quan era ministre de cultura em van donar les claus de la presó de Laalou, a Rabat, perquè la convertís en una institució cultural. Em vaig permetre de visitar-ne les cel·les enrunades, on havia passat un any sencer. No em vaig emocionar gens. Vaig escriure una novel·la titulada L'arc i la papallona, on vaig reflectir alguna cosa d'aquells somnis durs i d'aquella realitat desdibuixada".


ESCENA NOCTURNA
Record una pluja
caient sobre l'asfalt.
Record una llum
dissipant-se en l'aigua. 
Record un paraigua caminant
sense ningú davall.
Record una por
pentinant-se a l'entrada de la ciutat.
Record un dits
elevant Sebastian Bach
i una altres assenyalant el cel
on no hi ha ningú.