NIT DE LA POESIA 25 DE MAIG

LAS MIGAS, DIMARTS 24 DE MAIG

http://www.lasmigas.com/

El XIIIè Festival de Poesia de la Mediterrània ja arriba la setmana que ve amb el seu plat fort, la Nit de la Poesia del dimecres 25. I ja tenim a un dels seus principals protagonistes a l'illa, el poeta haitià James Noël. 

Hem volgut aprofitar la seva estada per oferir-vos avui un recital a càrrec seu a la Casa Museu Llorenç Villalonga. Per commemorar el Dia Internacional dels Museus, James Noël ens ofrenarà amb versos que donen la seva particular visió del succeït a Haití com a conseqüència del terratrèmol del 12 de gener de 2010. El lema d'aquest any és "Museus i memòria" i a la Casa Museu volem fer memòria, no volem oblidar i volem seguir donant el nostre suport a la reconstrucció d'aquest país.

També podreu gaudir d'una visita guiada a Can Sabater a càrrec de la historiadora Aina Pasqual.

Lloc: Casa Museu Llorenç Villalonga (C/ Bonaire, 25, Binissalem)

Hora: 19h

Activitat gratuïta

Hi haurà degustació de vi

GERARD VERGÉS

Gerard Vergés
Tortosa, 1931


Pertany a una saga de farmacèutics: l'avi i el pare i dos fills. Es llicencia a la Universitat de Barcelona i desrpés fa doctorat a la càtedra de Fisiologia. Actualment és membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i ha fundat una empresa de reactiu per a química clínica. A més d'altres distincions, el 1997 va obtenir la Creu de Sant Jordi.
Com a prosista ha publicat El pintor tortosí Antoni Casanova (1952), Tretze biografies imperfectes (1986 i 1993, Premi Josep Pla 1985), Barques i fogons (1990), Eors i art (1991, Premi Josep Vallverdú) i Alfabet per a adults (2009).
Ha publicat els poemaris L'ombra rogenca de la lloba (1981 i 1993, Premi Carles Riba 1981), Long play per a una ànima trista (1986), Lliri entre cards (1988) i La insostenible lleugeresa del vers (2002).
També cal esmentar la traducció de Tots els sonets de Shakespeare (1993 i 2001) i la versió espanyola dels 4 poemaris de Vergés per Ramon García Mateos sota el títol La raíz de la mandrágora (2005).

JAMES NOËL

James Noël
Hinche, Haití, 1978

James Noël és una veu singular de la literatura contemporània. Ha publicat diversoso llibres de poesia i participa en festivals d'arreu del m´çon on comparteix els seus "mots tallats per esberlar". La veu de James Noël s'acobla perfectament als seus propis textos, tot i que moltes vegades també els llegeixen altres lectors i intèrprets reconeguts, com ara Pierre Brisson, Woody Saint Louis o Arthur H.

Per completar aquest retrat, esmentem que James Noël ha col·laborat en revistes com ara Point- Barre, Casa de las Américas, La Soeur de l'ange, Exit, Europe o Défense de la langue françoise, entre d'altres. Figura en l'antologia L'Année poétique 2008 (Seghers), en els 144 poètes autour du monde (Seghers, 2009) i en l'antologia Nous, La Multitude (Le Temps Des Cerises, 2011). Així mateix, ha rebut molts guardons, com ara el premi Fètkann (Mémoire du Sud et de L'Humanité 2008) i una beca del consell regional d'Île-de-France, l'any 2009.

Entre un himne compromès a l'amor i una ira tempestuosa, sorgeix de la seva poesia "la metàfora assassina", com li agrada anomenar-la.

La poesia: el meu plat volador

No m'agrada escriure. Fada coqueteria o fatuïtat desviada. Tant se me'n fot el que puguin dir. Escriure avui dia em sembla una deixadesa, una manera covarda de deixar-ho córrer -manera de viure o de morir sense fer sorroll. S'escriu per no despertar, per no molestar el veí. En canvi, la finalitat última del poeta és la de despertar, de poder mantenir-se en la línia de tir, per tal de fer foc i projectar una aurèola d'ombra o de llum en una cosa o en algú. Un poeta és algú que busca un home...o una dona.

La terra no roda bé. D'aquí ve la urgència d'una poesia que s'adreci als germans humans demanant-los que siguin conscients i solidaris davant dels perills de mort, de fams, i altres càncers que ens amenacen. La poesia, no la que provoca rialletes als salons, sinó, és clar, la que sacseja, la que provoca sismes en l'ésser, aquesta poesia pot millorar la vida.

Els meus flaixos poètics, allunyats de qualsevol histèria, són l'expressió d'un atac de nervis controlat. Exorcisme íntim, com Víctor Hugo quan invoca Léopoldine en una taula giratòria. Escric per tenir notícies meves, convocar-me en un girar d'ulls. I també contestar cada vegada, com per equivocació, els cants de cigne de la meva terra malalta! La poesia em permet anar-me'n, anar-me'n sense fugir de mi mateix.

(De Des poings chauffés à blanc, Éditions Bruno Doucey, 2010)

Traduccions del francès al  català: Annie Bats

RHODAH MASHAVAVE

Rhodah Mashavave

Harare, Zimbabwe, 1979

Periodista, majoritàriament en llengua anglesa, guanyadora del premi per a joves periodistes de Zimbabwe, que li fou atorgat quan portava tres mesos treballant al The Daily News. Compta amb deu anys d'experiència en mitjans de comunicació de grups diferents (The Financial Gazette, The Daily News, The Standard, etc.). Ha estat Portaveu de Premsa i Relacions Públiques del Movement for Democratic Change (MDC), principal partit de l'oposició, i destaca la seva tasca a la WIPSU (unitat de Suport a les Dones que es dediquen a la Política).

El seu suport no violent a aquests moviments li comportà la persecució per part del règim de Robert Mugabe i l'empresonament el 2002 i, també, el 2003. És una apassionada de la política, la democràcia, els drets humans, els drets de la dona, les qüestions africanes i ho ha continuat essent malgrat haver hagut de fugir el 2005 de Zimbabwe, a causa de la vulneració continuada de la llibertat d'expressió i de la repressió a què s'ha vist sotmesa.

A l'exili, ha continuat els seus estudis i la seva carrera professional. Compromesa en la recerca sobre dones immigrants i sobre la situació de les periodiste a Zimbabwe, els temes que li interessen per damunt de tot són els que tenen a veure amb aspectes socials, quasi sempre referit a les dones. 

Rhodah Mashavave ha viscut a la ciutat alemanya de Darmstadt (2005-2007) i a la ciutat italiana de Grosseto (2007-2009), en el marc del programa de la xarxa de ciutats refugi ICORN. Des del mes d'octubre de 2009, Rhodah Mashavave viu i escriu a Palma, on continua la seva tasca periodística en mitjans digitals del seu país d'origen i en prensa local de Mallorca. actualment, col·labora al Majorca Daily Bulletin i, esporàdicament, al Diari de Balears.

Rhodah Mashavave és la primera escriptora que Palma acull dins el Programa Escriptor acollit del PEN Català, programa que s'inscriu en la xarxa Internacional de Ciutats Refugi (ICORN) i rep el suport de l'Ajuntament de Palma a través de les Àrees de Benestar Socials i de Cultura.

RICARD MARTÍNEZ PINYOL

Ricard Martínez Pinyol
Tortosa, 1959

Gravador i professor d'educació plàstica i visual, ha combinat la feina d'estampació amb la creació i n'ha deixat testimoni en diferents exposicions i premis d'obra gràfica original fins l'any 2000.

En l'intent de conciliar art i paraula realitzà en edició privada els llibres d'artista Espais (1995), de fotografia i poesia, i Interval (1996), de poesia i gravat. Aquest darrer va rebre un dels premis d'ajuda a la creació que concedeix la Fundació Pilar i Joan Miró.

Els darrers anys s'ha dedicat més intensament a escriure. En la seva poètica s'interrelacionen el pensament i la musicalitat de la paraula amb una curosa recerca de la plasticitat en les imatges.

Ha publicat els llibres de poesia Les aigües secretes, (Palma: Editorial Moll, 1997), Abelles i Oblit, (Palma: Lleonard Muntaner, 2006), La verdor i l'absent, (Lleida: Pagès Editors, 2008), i La inspiració i el cadàver, (Palma, Editorial Moll, 2011), que ha estat Premi Mallorca de Poesia 2010.

...d'improvís m'apropo a la nou de l'ésser. Aprenc a connectar,..

Escolto el degotís de la vida, el bufit de les imatges damunt l'aigua...

En el text les imatges són sons que floreixen o es corglacen, llocs o idees que s'emmirallen dins d'un espill, degoten, s'arraïmen o es moren.

(fragments de  La inspiració i el cadàver)

LLUÍS MAICAS

Lluís Maicas
Inca, 1954

Lluís Maicas és d'ofici poeta. Haurà hagut de dedicar bona part dels seus dies a altres ocupacions civils que ara no vénen al cas, però, a a questa pregunta tan existencial i que tan sovint ens feim els humans de "què som?", en el cas de Maicas, s'ha de respondre llisament que allò queel marca de forma indeleble en la manera com observa la vida, en la seva conversa i en el seu estar al món, és la seva condició de poeta. 

D'un fèrtil període d'ensinistrament juvenil en els campaments de la provocació i l'escàndol, de la puritat i l'underground, on s'oferien sacrificis humans a uns déus autodestructius, en conserva encara una violència verbal a vegades esfereïdora i un persistent esperit subversiu.

De natural sagaç i de ment aguda i lúcida, s'ha sentit atret sempre pels jocs conceptuals i conceptistes, per la paradoxa, per l'antinòmia, per l'aforisme, per l'impossible verbal i pel més enllà del llenguatge lògic i denotatiu que és l'espai desconegut per on transita la via sacra de la poesia.

Dotat d'una capacitat fora mida per a la sensualitat, els seus versos són probablement els instruments més eficaços que mai haureu tingut a les mans per poder palpar i olorar els somnis, per fer presents les formes més perfilades i resplendents que romanen, inèdites, en les estances més oblidades de la ment i transformar-les finalment en matèria viva.

ISABEL GARCIA CANET

Isabel Garcia Canet

Pego, 1981

Llicenciada en filologia Catalana per la Universitat de València, es donà a conèixer amb el recull "Pell de serp" dins l'antologia La quietud de les pedres (premi Joan Teixidor de poesia, 2003). L'any 2006 rebé el premi Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó i el 2008 el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians pel llibre Claustre (3i4, 2007). Els seus poemes han estat editats als reculls Eròtiques i despentinades, un recorregut de cent anys per la poesia catalana en veu de dona (Arola Editors, 2008) i Pedra foguera (2008), antologia de poesia jove dels Països Catalans. És col·laboradora de la revista Caràcters. Els seus poemes han estat traduïts al francès, a l'anglès, al castellà, a l'italià, al portuguès i, recentment, al noruec, a l'antologia bilingüe Veus Paral·leles 7. Poetes catalans i noruecs.

MAITE BRAZALES

Maite Brazales
Sineu, 1977

Vaig néixer a Sineu, dia 14 d'agost de 1977. L'any 1999 me'n vaig anar a Barcelona, entre altres coses, per llicenciar-me en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Vuit anys després, vaig tornar a Mallorca, on ara faig de professora. He publicat els poemaris Sang de me. Artefacte poètic (Sineu, 2008), Pèl de cony (Passaforadí, 1999) i Solstici d'estiu (Fundació ACA, Búger, 1997). Els meus poemes han estat antologats a diversos llibres i revistes com: Erato bajo la Piel (Ed. Sial, 2009, Madrid), Enganxa't a la Poesia (Servei Lingüístic UIB, 2008), Eròtiques i Despentinades (Arola Editors, 2008), 13x13 Poesia Perifèrica (Ed. Perifèrics, 2006), Segle 21: vint-i-una poetes per al segle vint-i-un (Ed. Capaltard, Palma 2001), Col·lecció poesia de paper (núm. 65), Memòria de M. Antònia Salvà (Ed. Caixa de Balears i Universitat de les Illes Balears, 1997) o Paraula de Poesia (1997). 

La poesia, per a mi, és com un bastó. Per fer servir a voluntat; com un recolzament o com una arma. El vers, actua de mirall, convertint-se en una explicació inconscient de la realitat pròpia. Un llibre obert on acabar d'entendre allò que som i volem ser. El que ens passa, el que voldríem que ens passàs. Una explicació onírica del gest que ens ha desfet el coratge. Un calaix on trabucar la mala sang dels grans, perquè l'infant que som pugui continuar jugant. 

LOLITA BOSCH

Lolita Bosch
Barcelona, 1970

Lolita Bosch va néixer a Barcelona el 1970, però ha viscut a Albons (Baix Empordà); els Estats Units; l'Índia; i durant deu anys al Distrito Federal, Mèxic: país que, des d'aleshores, considera casa seva.

Més informació, aquí:<www.lolitabosch.com>.

ANNIE BATS

Rima i vida

Francesa, vaig néixer al segle passat a la marroquina Rabat. El meu avi va anar a Dakar, amb l'administració colonial. Només el conec d'una foto amb salacot. L'altre avi va anar a Alemanya, com a presoner, i en tornar va lluitar al maquis del Perigord. Més tard, no va voler anar a Indoxina. Vaig créixer al barri parisenc de Belleville, cosmopolita i popular. Vaig fer lletres a París, i arran d'un viatge imprevist a Barcelona vaig estudiar la llengua catalana. De fet, també era l'època que llegia per primer cop el trobadors dans le texte. Vaig tornar a Barcelona per passar-hi uns mesos, i encara hi visc.

Estudiant, ja vaig començar a traduir, per llegir millor els clàssics, de March a Foix. I també ja llegia poetes d'ara, com Biel Mesquida. 

Segueixo traduint. Cap al català, Perec, Queneau, Roussel -aquests amb Ramon Lladó- i uns quants poetes, fin i tot angòfons, com el nigerià Remi Raji. I cap al francés -Arnau Pons i el seu bell Desertar, entre d'altres.

Segueixo traduint, i també escrivint (dues cares del mateix). Poesia, però no només. Escric en francès. En aquest llibre m'he traduït a mi mateixa. I escric en català. com ara el que he compost de nou just abans del festival. 

Em vaig obrir les venes: imparable
Irreparable va brollant la vida.
Poseu-hi plats, o poseu-hi patenes.
Patenes -massa planes. Tots els plats
-Massa plens.
Que no hi cap - raja al costat.
El cànem va xuclant la terra negra.
irremeiable, canell imparable,
Irreparable va brollant la rima.


           Marina Tsvetàieva
Traduccions del francès al català: Annie Bats

BORGA BAGUNYÀ

Borja Bagunyà
Barcelona, 1982

És autor d'un parell de reculls de contes (Apunts per al retrat d'una ciutat, Defensa pròpia), un dels quals va guanyar el Mercè Rodoresa de 2006. Li interessa la literatura que li complica la vida; si no ho fes, diu, no seria literatura. Sempre que li demanen autors de referència, n'anomena tres de diferents (i, si tot va com ha d'anar, en posa un de rus entre el primer i el tercer) i, quan parla de quan estudiava medicina, acostuma a mencionar que va arribar a veure cadàvers. S'ha llicenciat -i prova de doctorar-se- en Teoria Literària i Literatura Comparada. Imparteix diverses assignatures del grau d'Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. Encara no ha aconseguit donar un sentit més o menys coherent a la mena de coses que se li acudeixen de dir quan li demanen una petita nota de presentació. Últimament, li costa parlar de res que no siguin Bourdieu, Dovlàtov o John Ashbery.

JOAN MARAGALL, EL CIUTADÀ

Dimarts 17 de maig a les 20 h
Espectacle literari: Joan Maragall, el ciutadà
Sala petita del Teatre Principal de Palma

ANDRÍI ANTONOVSKYI

Andríi Antonovskyi

Khmelnytskyi, Ucrïna, 1973

es cou a altes temperatures (a suc propi? al forn de pa? al reactor d'una central nuclear?) i està constantment/atzarosament a punt d'esclatar/petar/rebentar amb crits ferotges d'un salvatge/cosac/poeta lampistèric. àcids fonemes s'aparellen amb morfemes autodestructius a la gola estanyada enmig de processos bioquímics al laboratori clandestí d'ultraliteratura pòst(h)uma. és altament contagiós principalment via BOCAABOCA1, i nociu, tant per a l'aparell auditiu com per al digestiu. es classifica com un bioperill. posseeix tres o més llengües sovint cobertes de pells/pues/espines/nafres o altres artefactes de destr(u/a)cció massiva. malgrat les petites fugues de putrefaccions de floridura lírica és bucòlic urbà al bocatruculent antre de carrerons i clavegueram. pornogràfic, luciferí, agre i aspre producte de l'imperi del mal de l'altra banda del teló d'acer transgalàctic... el ciborgs ens respiren al clatell, o què?

o...

els poemes mixtura plens de textura, d'idees musicals en un àmbit de plom esberlat. el ciberespai de la realitat quotidiana extreta del seu context aclaparador per convertir-ho en un esclat d'aire dins el nostres caps. el poeta modern amb solucions i estètica pop postindustrials, continua contradictòriament la tradició de les avantguardes històriques de trencar amb la tradició. poesia de cartró i polietilè reciclat com a quinta essència, com a ànecs de goma inflats de falòrnies/butllefes. 

andríi antonovskyi (ucraïna, forat negre de l'espai)

1patracol editat per la indústria siderúrgica casolana farcit de cabrioles fonovisuals fora de to.

NICOLE D'AMONVILLE

Nicole d'Amonville

El Salvador, 1967

Poeta, traductora i editora, ha viscut a Mallorca, Barcelona, París i Londres, i ha viatjat extensament per l'Àsia, l'Àfrica, Amèrica i Europa. El 1992, després d'aconseguir el títol de maîtrise amb un estudi sobre El llibre d'Amich e Amat de Ramon Llull, es va traslladar a Barcelona. Actualment torna a residir a Mallorca. 
Ha traduït al castellà i editat El amor de Magdalena (Herder, Barcelona 1996), sermó francés anònim del segle XVII descobert per Rilke a París, i El tórtolo y fénix (Herder, Barcelona 1997), llibre que presenta una visió radicalment nova sobre el poema líric més hermètic de Shakespeare i que n'inclou versions d'Emily Dickinson, de qui ha editat i traduït al castellà 101 poemas (Lumen, Barcelona 2003) i Cartas (Lumen, Barcelona 2009), seleccionat pel diari El País com un dels millors deu llibres de l'any). També ha traduït Mallarmé i Rimbaud, així com els poetes catalans Joan Brossa, Miquel Bauçà i Pere Gimferrer, entre d'altres. Com a marmessora del poeta panameny Edison Simons, és responsable de l'edició completa de Mosaicos (Galaxia Gutemberg/Círculo de Lectores, Barcelona 2009). 
Ha publicat el poemari Acanto (Lumen, Barcelona 2005) i poemes dispersos a revistes d'Espanya, Mèxic i els Estat Units d'Amèrica.

Mohamed Achaari

Mohamed Achaari 
Bumandra, Zarhun, Marroc, 1951


Va començar a escriure poesia als anys setanta. Ha publicat onze poemaris, dues novel·les, un llibre de contes i nombrosos articles. S'ha dedicat al periodisme i a l'acció política, sindical i cultural i va ocupar diversos llocs de responsabilitat com a delegat i ministre del govern d'alternança el 1998. De la seva vida a Rabat, on va arribar als anys setanta, diu:

"Quan vaig arribar a Rabat [...] em vaig adonar que podia crear-me una ciutat jo sol. Vaig anar dibuixant un mapa que va començar en un barri pobre, del qual tracta el meu poema "Habitació d'estudiants", i va acabar a Agdal (el barri dels jardins), que vaig descriure al poema "Un llit per a una espiga solitària". Entre aquests dos barris he viscut les meves petites batalles en el món de la política, de la poesia, del periodisme i del descobriment de la vida [...]. Quan era ministre de cultura em van donar les claus de la presó de Laalou, a Rabat, perquè la convertís en una institució cultural. Em vaig permetre de visitar-ne les cel·les enrunades, on havia passat un any sencer. No em vaig emocionar gens. Vaig escriure una novel·la titulada L'arc i la papallona, on vaig reflectir alguna cosa d'aquells somnis durs i d'aquella realitat desdibuixada".


ESCENA NOCTURNA
Record una pluja
caient sobre l'asfalt.
Record una llum
dissipant-se en l'aigua. 
Record un paraigua caminant
sense ningú davall.
Record una por
pentinant-se a l'entrada de la ciutat.
Record un dits
elevant Sebastian Bach
i una altres assenyalant el cel
on no hi ha ningú.

Habibi, fusió entre amant i estimat, entre temps i espais, entre ambdues ribes de la Mediterrània

El darrer acte del XIIIè Festival de Poesia es durà a terme a la Casa Museu Llorenç Villalonga, amb un espectacle que uneix espiritualment l'Islam i occident. 

Utilitzant paraules i versos dels grans mestres del sufisme feim un viatge, plantejam un camí pel que discorren anys i segles d'històries, trobades i desencontres. Habibi (estimat en àrab) estén un pont més necessari que mai entre Occident i Islam mitjançant la poesia, la música i la dansa. Joves artistes nord-africans i espanyols mesclen llenguatges i temps en un espai on les paraules velles, els sons de la música ritual i la imatge més contemporània es fonen. Un intens recorregut per l'univers sufí: la dansa dervix i contemporània, la imatge projectada, la paraula, el vers i la música s'uneixen amb la intenció de submergir-nos en el misticisme de l'Islam. L'expressió dramàtica uneix els llenguatges i parla en l'escenari amb la veu del teatre contemporani. 

Un espectacle creat i dirigit per Jesús Arbués, produït per Producciones Viridiana i interpretat per Javier García Ortega, Mohamed El Sayed i Patricia Badián Kosman.

Dissabte 30 de juliol a les 21.30 h

Casa Museu Llorenç Villalonga (Bonaire, 25, Binissalem)

Activitat gratuïta

Amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, el Govern d'Aragó, el Ministeri de Cultura i el Consell Regulador de la DO Binissalem, amb fons Fogaiba-Feader

NIT DE LA POESIA

Dimecres, 25 de maig, 21h

Teatre Principal - Palma

recital NIT DE LA POESIA

amb els poetes

Mohamed Achaari, en àrab

Nicole d'Amonville, en castellà

Andrii Antoniowski, en ucraïnès
Borja Bagunyà, en català

Annie Bats, en francès

Lolita Bosch , en català

Maite Brazales, en català

Isabel García Canet , en català

Lluís Maicas, en català
Rhodah Mashavave, en shona i anglès

James Noël, en francès

Ricard Martínez Pinyol, en català

Gerard Vergés, en català

Concert Las Migas

Dimarts, 24 de maig, 21h

Teatre Principal - Palma

concert LAS MIGAS

Sílvia Pérez Cruz és la veu més excelsa i singular que ha donat Catalunya aquesta dècada. I encara que un talent així podria eclipsar qualsevol, el ganxo de Las Migas radica precisament en la seva proposta com a grup.

Las Migas són: Sílvia Pérez Cruz, Isabelle Laundebach, Marta Robles Crespo i Lisa Bause

Joan Maragall, el ciutadà

La propera activitat prevista en el marc del XIIIè Festival de Poesia de la Mediterrània vindrà de la mà de Rosa Novell, amb l'espectacle literari Joan Maragall, el ciutadà. L'actriu i directora farà una lectura del Maragall ciutadà, enamorat de la mar i de la muntanya i, al mateix temps, constructor de l'amistat urbana. Una lectura de l'home a través dels seus poemes i cartes.
Serà el dimarts 17 de maig, a les 20 h a la Sala petita del Teatre Principal de Palma.
Hi estau tots convidats!


Direcció i interpretació: Rosa Novell
Violoncel: Fanny Silvestre
Selecció de textos: Lluís Quintana i Rosa Novell


Lloc: Sala petita del Teatre Principal de Palma
Preu: 3 €
Hi col·labora: Universitat de les Illes Balears

Marcel Cranc en concert

El tercer àlbum de Marcel Cranc, Imagina, no és més que un cant de carn, parla de l’amor i de la mort; d’un amor físic, com un trau obert, ple d’absències,d'un pacífic deixar de ser que no deixa dolor només anyorança.

El concert de Marcel Cranc el 23 de març al Teatre Principal va ser una altra joia del programa del XIIIè Festival de Poesia. 

Si no poguereu assistir-hi aquí en teniu un tast i pels molts que hi éreu aquí ho podeu gaudir:

http://www.myspace.com/marcelcranc

Composen Marcel Cranc:

Veu i piano: Miquel Vicensastre

Guitarra: Jaume Compte

Bateria: Jorge García

Baix: Pablo di Salvo

AJO micropoetisa

L'edició d'enguany va començar amb un recital d'AJO, la micropoetessa, cantant, agitadora canallesca i referent de l'underground madrileny. Així ens la descriu Biel Mesquida qui després d'haver-la escoltada a Barcelona i quedar-se parat amb l'èxit d'aquelles composicions entre l'aforisme i la boutade, el non sense i la metàfora, que entusiasmaven el públic, va voler que la gaudíssim a l'illa. I tant que ho férem!
AJO és fundadora del grup experimental Mil Dolores Pequeños, el segell discogràfic Por Caridad Producciones i el fanzine Noise Club. Ha dirigit durant vuit anys el festival Escperimentaclub i en l'actualitat dirigeix el Festival Internacional de Poesia i Polipoesia Yuxtaposiciones que es fa a La Casa Encendida de Madrid des de 2004. Ha posat en marxa un altre festival semblant a Santander, Poetry. Ha publicat dos llibres de Micropoemas. Fanàtica dels textos  breus, aquests darrers anys ha fet nombrosos recitals de micropoesia acompanyada sovint pel músic Nacho Mastretta al piano.
El recital va tenir lloc a la sala petita del Teatre Principal de Palma el 2 de febrer. http://www.youtube.com/watch?v=k-W7aTLhFKw&feature=player_embedded

Neix el BLOC virtual del Festival de Poesia de la Mediterrània

Amants de la poesia, de l'intercanvi de mots, de les emocions compartides, de la festa de la paraula i de la polifonia de les veus d'aquí i d'arreu... el Festival de Poesia de la Mediterrània neix en la seva versió virtual en aquest blog de la xarxa internet.

Des d'avui, i des d'aquí, us mantindrem informats de totes les iniciatives que emprengui el Festival de Poesia de la Mediterrània, que enguany ja compleix 13 anys i entra en la pubertat...

Siau benvinguts!